TAKE REST

Diumenge va ser un dia força interessant matí a base de pancake de nutella, coke i wifi a l'spanish, a la tarda vam anar d'excursió amb les sisters que ens van dur a fer un tour per la city amb els llocs on havia començat a fer la seva tasca la mother Teresa (sembla q s'estiguin preparant per quan la facin santa) molt interessant sobretot per la visita a l'slum que gràcies a la seva feina ja no ho és del tot, ens van presentar una dona que l'havia conegut vivint ella a l'slum, ens va explicar una mica la seva història! Després una innecessaria hora de reflexió/meditació/oració a la capelleta de Loreto on ella havia treballat quan va arribar a al India. Finalment sopar de germanor amb menjar europeu i vegetarià fet a mà per les sisters!! si es q són més maques!! Aqui ja em picava tot i ja tenia una reacció al·lèrgica important però bueno me'n vaig anar a dormir i m'hi vaig esforçar eh però va ser impossible així q el dia següent vaig demanar canvi d'habitació a l'hotel i ho vaig netejar tot però amb la paranoia ja no podia més; cap habitació em semblava prou neta o ventilada i em picava tot moltissim!!! Així q vaig buscar un altre hotel (habitació que tb vaig netejar i desinfectar abans de deixar-hi res) i hi vaig fer nit però al matí ja tenia un turmell inflat i un ull tb en proces de créixer... així que vaig trucar al RACC els meus salvadors d'aqui, d'allà i de tot arreu, i em van dir que truques un metge per punxar-me l'urbason (que és aquella injecció tant agradable que et punxen al cul però que tot seguit t'adorms i et despertes sense zones inflades ni picor...) així doncs apareix el metge i s'escandalitza, “que això no és una reacció al·lèrgica” “que si estic boja de moure'm pel carrer així” “és una infecció!!” total que l'home monta una drama... però a mi ja m'havien avisat que farien el q fos per ingressar-me (ja q li cobren al racc i en treuen diners...) així que no em deixo convençer fins que l'home em diu que no em vol espantar que si vull em porta a un altre hospital però que avui mateix se'm ha d'hospitalitzar... Jo intentant no deixar mostrar la meva cara de pànic absolut començo a fer una bossa amb les coses que m'hauria d'endur si de veritat m'ingressen... i a recollir-ho tot perque m'ho guardin els meus companys de mother house, el Javi i l'Arantxa, quin drama tu!!! en 10 minuts recollir-ho tot i organitzar-me!

Total que en camí al taxi el senyor doctor (que ha cregut innecesaria l'utilització d'una ambulància tot i el risc que corre la societat tenint-me a mi en llibertat...) aprofita per tirar-me el trastos!!! però que els hi passa a aquests indis??? es pensa que per estar malalta no tinc criteri??? em diu que fariem molt bona parella i que esta pensant de comprar-se una casa a valència i que ell segur que es casa amb una estrangera... aqui decideixo començar a parlar-li en català perquè es vaig acostumat... “ però tu que t'has pensat tros d'imbecil?? ni se't acudeixi tocar-me que el giro la cara” pobre home es va menjar els meus nervis i totes les respostes a tots els indis que m'han tirat la canya durant aquest mes! I li vaig seguir dient coses d'aquest agradable estil fins que va decidir baixar i dir-li la direcció al del taxi!!! Sóc un crac!! Bueno gent es q estava nerviosa i em feia mal tot...

Total q arribo a l'hospital m'acullen amb una cadira de rodes que no necesito però que m'obliguen a utilitzar i després de decidir que em dic Núria Vendrell Font em foten a una habitació i bueno m'ingressen... mida, pes, antecedents, al·lèrgies alimentàries, sexe... (salta a la vista penya!!!), pes (49 quilets... el metge decideix que de vegetriana res, a menjar pollastre!! us asseguro que ja he recuperat el pes però és només perque em passo el dia estirada...) i sobretot el que em va impressionar més de tot em pregunten a religió i jo tota xula els hi dic que no en tinc... bueno els 4 caps que miraven el full decideixen mirar-me amb incredulitat a l'hora... obviàment ja no sóc tant xula i em faig petitona dins del pijama gegant a quadres que m'han donat... així que els hi pregutno si es estcrictament necesari que omplin aquell quadradet i em diuen que clar que si!!! (en aquell moment vaig pensar digues hinduista a veure que passa...) però potser no en surto viva... així que els hi dic que christian però que si us plau que preguntin si es pot posar que no en tinc o que sóc laica i casi a l'hora els 4 mouen el cap cap als costats, segur que us sona el moviment, normalment vol dir si però pot voler dir no o vale o gens o ni idea...

Em baixen a fer una radiografia de torax, la dona flipa amb els meus sostens, no vull ni saber que deu portar ella, feia 10 minuts que havia flipat amb un tampax...) a la porta de les radiografies hi ha un cartell gegant que diu "NO CONFIRMEM EL SEXE DEL FETUS, AIXÒ ESTÀ PROHIBIT PER LA LLEI" increible...

Total q m'ingressen em posen via pel suero i tot i em torna a trucar el del racc a qui ja poso en contacte amb l'hospital i em diu que hi ha una persona que m'anirà informant i que es preocuparà per mi a Kolkata...

Aqui totes les infermeres parlen bengalí i hindi així que la relació és realment dificultosa... sobretot quan volen que cada cop que vagi al lavabo les avisi per treure'm el suero!!! ja no pixo casi de l'angoixa que em provoca anar al lavabo!!! ahir vaig aconseguir a base de cridar molt que em traguessin la via!! "if you are a good girl and drink 3 litres of water at day no cal q portis el suero!!!" això va dir el metge... aixi q seré bona nena i beuré molta aigua!!!

I ahir a la nit apareix un altre tio amb la cadira de rodes que em diu únicament  "GO" i fa un moviment amb la mà com que ho reculli tot, com ja he dit q sóc molt obedient jo el segueixo i em porten a una habitació impressionant!!! amb cuina i tot sembla un apartament i avui m'han canviat el llit! és super modern!! em tracten com una reineta perquè no tinc familia i ells hi creuen molt, m'explica el metge, nosaltres serem la teva familia diu... Però bueno diu moltes coses però no em diagnostica, avui m'han tret sang altre cop i diuen que no saben el que és, és un virus però saben ben bé que és i el meu peu segueix sent una pilota de basquet!!

Però estic bé, els meus companys de mother house em van venint a veure tot i que està super lluny i els hi costa molta pasta!!!

Però és divertit he demanat wifi  i m'han portat un ordinador amb cable, mira que era fàcil enxufar el cable al meu pc...

Ara ja m'estic agobiant una mica perque vull que em diguin que tinc i em facin fora d'aqui ja!! i amés no paren d'entrar a preguntar-me que tal estic, que si vull res, que si vull l'aire condicionat, que si vull obrir les cortines... molt molt pesats!!

Però no patiu que estat estic agobiada, quan em deixin dormir més de 30 minuts ja em passarà... em breu em tornaré a connectar i intentaré penjar fotos, no patiu per res que estic molt ben cuidada!
i puntualitzaré que estic molt bé!! que només és una al·lèrgia que ja empitjorat perquè estic aqui i ja està que per quedar-se més tranquils els del racc han decidit que m'hi estigui més dies però que jo estic bé camino, salto i em pujo per les parets perquè vull sortir!!! ok? així que no patiu per res!!
Shanti shanti!