LAST NIGHT IN INDIA

He conegut canadencs, iankis, argentins/es, veneçolans, mexicans, bolivians, noruegues, anglesos/es, holandeses, belgues, franceses/os, alemanys, polacs, russos/es, italians/es, israelians/es, japonesos/es, xinesos/es, tailandeses, australians/es, malàisies i espanyols/es, molts molts espanyols... però sobretot molts indis, que: m'ha tirat els trastos, m'han insultat, m'han perseguit, m'han intentat timar (alguns ho han aconseguit), m'han guiat, m'han enganyat, m'han cridat, m'han acompanyat, m'han cridat, m'han ensenyat a tenir paciència, a viure 12 dies en un hospital i no voler matar a ningú,costums, idiomes, a menjar, a beure, a veure, a valorar-me (i a valorar-los...) a moure'm, a fer petons per que si, a treure polls amb els dits, que tenir un sostre no és més important que tenir gent al voltant, que dormint juntets no es té tant de fred, a comprendre que es pot donar tot sense tenir res...

ÉS UN PAIS GEGANT!!! no n'he conegut ni la meitat i a mida que ha anat passant el temps m'he acostumat a que res funcioni; ni internet, els mòbils, els caixers, post service, hot water, microones, telèfons fixes, A/C, la llum, neveres... però tot es soluciona amb un resignat: “this is India...” que potser et trobes 2 persones que volen ajudar-te per cada 50 que només veuen un € al teu front... però que grans les dues q t'han ajudat!!

Ahir en les meves casi 30 hores espectaculars de tren vaig aprendre moltes coses, vaig agafar el tren super cansada, trista i que ja no sabia on era, només volia estar a casa!!! però al meu compartiment hi havia una parella gran i un home d'un 60 anys i vaig passar un viatge genial (mentre no dormien perque roncaven tots!!) primer de tot em van convidar a una fruita que no havia vist mai i que era realment bona, amb gust de citric pero textura de nactarina.. brutal! Després un chai amb arròs inflat per tots i les preguntes corresponents (parella, professió, pare, després mare, brothers and sisters) i l'home gran em pregunta si he trobat el sentit de la vida en en meu viatge...???? Uuuuufffff a veure, li contesto que no venia a buscar això però que espero que en algun moment la vida m'ho ensenyi, “ THE MOST IMPORTANT IN THIS LIFE IS LOVE AND BE LOVED” em diu l'home gran... jo li contesto que ma mare, que es molt sàvia, sempre diu el mateix i que mica en mica ja veig veient que realment és el més important, somriure d'orella a orella dels tres... em diu que la India és la terra dels sants que espera que me'n hagi creuat algun... buf nuse, ell??

Després tots ens posem a llegir, coordinació penya! I quan arriba l'hora ens porten el sopar, tots em donen coses que han portat de casa, van dient “handmade, handmade” bonissim!! aqui vaig tenir un flaix, no sé exactament quin gust em va transportar a casa i em vaig posar trista, els meus amics de la tercera edat em van veure la cara i van decidir que era el moment d'anar a dormir, Que macos!!! Recullo les nostres deixalles i me les emporto a les escombraries perquè no s'aixequin, quan torno em diu aquest és una part molt important de la societat india, ajudar sempre a les persones grans, bueno bueno no crec q tothom sigui gaire respectuós però bé...

Com que jo baixava al cap de 3 hores els vaig deixar amb la llum tancada i vaig anar entre vagons a llegir i hi vaig conèixer un noi de 23 anyets propietari d'una empresa que ha donat moltes voltes per les fires del món! La india que em faltava per conèixer, els joves iupis que han de canviar el pais... super motivat, amb un angles perfecte i enamorat del seu pais!! geinal conversa!!

Venia buscar el significat de la vida?? doncs... no. Venia a buscar-me? Doncs tampoc... Venia a buscar reptes i créixer doncs potser si i la India és un repte constant...

La gent sempre et mira i sobreviure és un repte, veus la màfia que utilitza nens per fer més pena i treure més diners als guiris, veus dones que ploren i es lamenten de la vida i criden i després conten bitllets de 100, veure persones que es punxen quetamina al mig del carrer i a ningú li importa una merda, veus famílies de 10 fills vivint en un espai de 2x3 metres, veus cossos que queden a mig cremar perquè no hi ha prou diners per fer una bona pila de llenya i seguir la tradició, notes que ja tens cara de mala ostia perquè no vols mirar a la desena persona que avui et demana diners i ja no tens galetes per donar, et pugen les llàgrimes al ulls quan t'expliquen que a una noieta de 18 anys amb una nena el seu marit la va llençar per la finestra de casa i després va desaparèixer però ella et veu i somriu perquè creu que ja no li passarà res pitjor en aquesta vida, la felicitat és relativa al que tenim o necessitem, si bueno això ja ho sabiem no? Però com potser que nosaltres necessitem tant???? Buda deia que la clau és no necessitar res i des d'aquest punt començar...

Jo encara no he evolucionat en aquest aspecte... segueixo necessitant coses i sent egoista així que em queda molt d camí per recórrer i moltes preguntes per resoldre com per exemple qui és el sentit de la vida?jeje l'home savi del tren en tenia la clau, segur...

Gandhi deia: sigues el canvi que busques en el món, però espera, quin canvi esperem del món? No puc esperar influir en el indis no? Doncs seguirem treballant per fer persones compromeses que vulguin també convertir-se en el canvi que necessita el món.

Finalment perdoneu-me per no saber mai on posar els punts, perquè m'encanten les comes i els parèntesis i perquè poso masses punts suspensius, perdoneu si he fet faltes d'ortografia flagrants q us han fet mal als ulls, a vegades m'emociono i ni reviso l'escrit i amb els ordinadors d'aqui que no tenen accents...

Faig servir un munt d'expressions q només els amics que m'aguanten discursos eterns entenen, he tingut moments en que el blog ha sigut el lloc on abocar-ho tot i heu hagut de llegir des de les parides més tontes fins les rallades impossibles... Per tot això i pels mails, comentaris a facebook, trucades i skypes, mil gràcies a tothom!!

Crec que ara odio molt més internet que abans, perquè tantes vegades hauria canviat 3 mails per una abraçada!!!! ja podeu fer-me'n a tothora ara que he de recuperar!!

Quan hagi descansat una mica penjaré un petit video i un petit vocabulari hindi - català... de moment faig servir els 20 minuts de wifi gratis de l'aeroport!!

Espereu-me que ja vinc!!!

Shanti shanti

DESPIOJADA!!!!

Hola estimats!! que us tinc abandonats!! ja tinc el bitllet de tren per pujar cap a Delhi el dia 29 per ser allà i poder agafar el vol de tornada a casa!!

Mentrestant tampoc he perdut el temps a Kolkatta...

Aquí al carrer de Sudder street, el famós carrer pels turistes, hi ha una mega màfia que controla tots els homeless que hi ha aquí... sabeu quan a Slumdog milionaire ensenyen quan els deixen cecs per fer més pena doncs això és el mateix, totes les dones del carrer tenen un nen diferent cada dia, hi ha famílies que els lloguen per treure'n algun benefici, i com més brut i afamat estigui el nen doncs més benefici en treuen.

Cada persona que és al carrer ha de pagar a les màfies per poder treballar-hi; demanar, entrar amb el rickshaw, entrar amb el taxi, tenir un lloc de menjar al carrer, dormir-hi, vendre el que sigui ... per tot et cobra la màfia...

Amb una de les noies de Madrid vam localitzar la mare d'una de les nenes per si la podíem convèncer per que la portés a l'escola ja que ella ja estava escolaritzada abans...després de molt intentar-hola mare diu q el benefici que treu de la nena si està al carrer amb els turistes no té punt de comparació amb el cost que li suposa escolaritzar-la... Però com q som molt pesades...la Bego li fa classes d'anglès cada tarda per poder-la dur a fer les proves d'accés a l'escola ja que amb 10 anys no et pots escolaritzar ni on vulguis ni quan vulguis... si tot va bé i supera les proves, la Bego li pagarà l'escola i aquesta nena super llesta sortirà del carrer (tot i que ella no vol clar...)

La mare i la nena ens van convidar a casa seva, que no és dormir al carrer cada nit sinó que és una caseta preciosa entre arrossars a mitja hora de la ciutat! Us lloc genial on ens van convidar i vam anar d'excursió amb alguns dels nens del carrer! Brutal!!! un lloc increïble amb una família increïble!! nosaltres erem 5 i duien 5 nens un cada un... El viatge brutal, tothom mirant-nos a tot arreu com si estiguèssim segrestant els nens... tothom preguntava...

Un cop allà vam flipar amb el poble i la caseta mig d'obra mig de fang, enmig de petits llacs la gran majoria sobrant amb arrós! Genial! Vam comançar a arribar gent de tot el poble a veure els blancs!! ens van donar dinar, una arrós bonissim amb dal i patates!! la casa super neta i organitzada!! la nena més gran va començar a pintar-nos els ulls i els llavis a totes, bueno ja us podeu imaginar com vam acabar... El més interesant del dia va ser quan vam ananr a agafar el tren per tornar cap a Kolkatta ja que la mare es va fer un lio amb els vagons i ens va avisar tard de quin era el q haviem d'agafar ai9xí doncs el tren es va començar a moure i jo encara era a terra... bueno doncs en el moment de pànic vaig llençar al nen a dins del tren i em vaig enganxar a un del braços del Javi i vaig volar per sobre el pas a nivell!!! increible!! ostia brutal contra el terra i riure histèric de tots després, em vaig adonar de l'ostia que em podria haver fotut!! per matar-me vaja... Però bueno tots vam entrar al tren i els nens ens miraven flipant... de fet jo encara flipo amb mi...

I ahir vam anar a un dels slums de Kolkatta, a prop d'una estació de tren i d'un dels centres de mother teresa, hi vam anar alguns a fer rentada de caps per treure polls!! divertidissim!! allò semblava una cadena de muntatge!! jo posava loció, unes ensabonaven i altres aclarien, finalment tots a treure polls amb les pintes i amb les ungles... mai havia rebut tantes abraçades i petons de tanta gent diferent en tant poc temps!! increïble!! ells flipaven que fóssim allà i estaven tan agraïts que no feien més que fer petons i somriure'ns!! Genial! Vam quedar que si tot va bé dimarts anirem a un dels coles a fer el seguiment dels nens que aquesta ONG apadrina... a parlar amb el director de l'escola... n'hi ha alguns que s'han quedat sense padrins i potser miraré d'ajudar-ne algun...

Total que estic distreta eh!! Avui ja he parlat amb el jefe de l'hotel perquè em faci una rebaixeta però igual és un paston perque no em baixa ni una rupee, mhaure de posar a fregar habitacions!!! i menjar de restaurants tb és molt car!!!

dinant a terra amb la familia del poblet

foto familiar i els espanyols

paradis on és el poblet

loción antipiojos penya!!!

dear veg kolkatta

Des de dissabte que ocupo l'habitació d'un de les meves col·legues de Kolkatta, ella va marxar a Darjeeling per uns dies, estic en negociacions amb el de l'hotel per aconseguir una habitació a bon preu dins del mateix hotelet, petitó i net.
Avui he agafat el metro per anar a veure el temple de Kali, impressionant moltissim gent!!! xò bueno al ser les uniques guiris doncs ens hem colat una miqueta...
I ahir vaig estar passejant pels parcs, moltissima gent jugant a cricket!! i una miqueta de solet per la meva pell sensible...
Prenc moltissima medicació i faig dieta totalment vegetal com va dir el metge, d'aqui unes dies hi tinc visita per fer-me el seguiment, aixi q no patiu per res del món!
I ademes cada dia arriben nous i interessants turistes amb qui passar-te hores parlant o amb qui conèixer la ciutat!!

Gràcies per seguir-me això ja s'acaba!!
Mil petons per cada un de vosaltres!!
Shanti shanti

Discharge

Discharge: és com li diuen ells a donar-me l'alta. El meu diccionari angles -català ho tradueix literalment com: ALLIBERAMENT!!!
Al matí em treuen sang, a les 6 del matí, allò per tenir un despertar com Déu mana i amb un bon blauet al braç perquè després et costi dutxar-te(és que sóc molt sensible...) a mig matí apareix una altre doctora que fins ara només obria la porta cada matí i des d'allà em preguntava "are u feeling better?" al que jo cada dia contestava "yes, can i discharge?" somreia i se'n anava, si es q mira que sóc divertida eh...
Total q avui ha decidit venir a veure'm d'aprop, punt negre al front, bata blanca i sari d'un blanc casi celestial se'm acosta, m'acaricia la cara, es maravella pels meus piercings i comença a remenar les meves coses, llibres vaja, quan veu que el llibre no està en angles flipa!! em pregunta si no sóc australiana!! però bueno que els hi passa?? ningú es mira els expedients?
(interrupció perquè venen a treure'm sang altre vegada, mmmmm són super fans de la meva sang... per cert tb flipen un munt amb els blaus, ja sé que els meus són espectaculars però clar es q a ells casi no se'ls hi veuen!!, bonissim!!)
Total q comencem a parlar de la cultura bengalí, que és a la regió on es troba Kolkatta i el q seria ara Bangladesh, m'explica la vida i miracles del seu fill que per fi ha decidit una direcció per la seva vida i després d'intentar-ho amb dret i fashion disigner ha decidit dedicar-se a l'estudi de la seva cultura tant variada i amb moltissimes religions (hindús, musulmans indis, parsis, sijs, budistes, cristians,jueus...), petites sectes i ashrams repartits per tota la regió! Em pregunta que faig a Kolkatta i per la meva professió,  li explico i flipa amb mi, em diu que a la meva edat, ella ja estava casada, tenia un fill i feia voluntariat als slums!! però que poc després el seu marit va morir i ara treballa i vesteix de blanc... em diu rient!! q gran!!!
Perquè no havia vingut abans aquesta bona dona?? bé després de 5 insistents trucades em diu q ha de marxar... "nice to meet u!!" ja veus, un gran plaer!! entra al cap de 2 segons la seva infermera i em pregunta aixi tal qual i sense vergonyes :" do you belive in God?" mmmmmm
uf, en serio? pregunta trasncendental en angles?? fatal, fatal!! li dic que la resposta és molt complicada pel meu nivell d'angles però que ara mateix tmpc tinc clara la resposta, "Hi ha Déu?" "i si n'hi ha, és 1 o són 20?" masses dubtes complicats, l'infermera se'n va decepcionada i amb el cap cot... Sento que parlen entre elles a la taula d'infermeres, uns "oooooh" travessen la porta!! no pot ser, acabo de decepcionar el meu nou idol a la vida!!! una llàstima... per no tenir clar si sóc creient??!! no és just!!
Així doncs tot i que no parar de treure'm sang per clonar-me, tothom va dient que demà me'n vaig, dol nacional penya!! Aqui va desfilant tothom a dir-me adéu, encara ningú ha acceptat fer-se una foto amb mi però la de la putul la penso robar si és necessari!! es q m'ha fet molta companyia!!!
No cantarem victòria, per això de la tipica prudència dels catalans però... el del RACC també creu que ja és hora de demanar l'alta voluntària si demà em diuen que no així que... tinc tots els numeros!!!
Apa ho deixo aqui que ja és llarguet per avui, si no dic res més quedem que demà dissabte 12 de novembre surto de l'hospital Ruby General de Kolkatta!!! i si fos que no doncs ja us n'informaria  molt trista...
envieu-me bones energies eh!!

Good luck!!

Segueixo tancada!! pagaré molt bé al primer que vingui a salvar-me!

Doncs com era ja d'esperar (no sé perquè m'emociono) aquesta nit m'han aparegut noves taques (ahir ja em picava però feia veure que no per poder sortir... merda de pla!!) total q avui era impossible amagar les taques i el fet de que em picava tot moltissim!! ha vingut el metge de guàrdia i ja m'ha dit que ni parlar-ne i que després vindria el meu metge diguéssim, els "després" i "a la tarda" s'han convertit en que a les 7 ha aparegut el metge (quina caaaaalma!!) i a sobre amb una altre metegessa, realment faig furor aquest hospital!! serà pel piercing? serà pel tatoo? serà pel cap rapat?? serà simplement xq sóc super interessant i blanqueta europea?? total q s'ha escandalitzat però molt eh!! "netejem-ho tot, que es canvii de roba, dona-li un altre pijama..." massa nerviós pel meu gust, no dóna gens de confiança, s'ha calmat una mica i s'ha començat a mirar els paperets i tampoc li debien donar respostes perquè seguia una mica exaltat fins que em començat a parlar de les meves malalties de la pell i s'ha calmat, ha decidit augmentar-me les dosis (el mateix que ha dit el del racc) i "tu tranquila eh que segur que demà estaràs millor" però a veure senyor q jo estic tranquila només vull sortir ja d'aqui!!! I demà vindrà la dermatòloga del sari a veure'm altre cop... El del Racc té tota la info i les foto i tampoc sap que és, també diu de fer tractament simptomàtic i moltiiiiiiissima paciència aixi que...
Total que la història segueix i no sé si us havia dit q era vegatariàna doncs aqui dintre sóc vegana perquè el metge va decidir treure de la meva dieta l'ou i la llet tb...
Per cert ahir va ser el 150è aniversari del naixement de Rabindranath Tagore un filosof indi molt important en la lluita contra les castes i la reorganització de la societat, jo me'n estic llegint un llibre i és realment interessant, total que ahir el pais era una festa increible...
Aqui està l'actualització que no tenia ganes de fer perquè és dir el mateix de sempre...
Així que mentre m'acabo els meus noodles us convido a enviar-me mails i a que us connecteu a l'skype als matins si podeu ja que m'estic aburrint algu increible!! sort que la putul (infermera de dia encarregada de fer-me feliç) es passa el dia amb mi! encara no m'ha deixat fer-li cap foto però alguns ja l'heu vist per skype.... li encanta!
Mil gràcies per seguir-me! i pels skype's d'avui amb els meus companys/es de feina i els monitors/es de Can Mas fent panallets!!
espero escriure el proper cop des d'algun ciber de sudder street!

Shanti shanti (que literalment vol dir pau, aixi repetit vol dir tranquilitat...)

Ingressada per primer cop a la vida... ben lluny de casa

habitació nova, lo flipas!!

precioses vistes del llac des de l'habitació

precios pijama i kid de bellesa femenina q em van donar al arribar, talc, desmaquillant, cotonets, raspall de dents, pasta de dents, sabó pel cabell, sabó pel cos i base de maquillatge...

peu esquerre en proces de millorar, mica en mica...les taques liloses seria el que ens preocupa...

la primera via de la meva vida, en un moment que les infermeres em van deixar sola...

mà esquerre tb en proces de millorar... desinflant-se

doncs així em dic aqui NURIA VENDRELL FONT

l'altre part de l'habitació nova, sembla un apartament penya!

Aqui us deixo unes fotos perquè les gaudiu... Avui ha tornat a venir el metge que em va tirar el trastos, a interessar-se per la meva salut... una broma tio... Total que diuen q estan bastant convençuts que el virus q tenia ja l'he eliminat... però "let me see tomorrow..." aixi q fins demà res de res i passat demà és diumenge i no crec q em deixin sortir un diumenge... Bé nuse que jo m'esforçaré molt perquè em deixin sortir tot i que ara ja m'estic fent amigueta de les infermeres, parlen amb ma mare per l'skype i tot!! flipen amb el google maps i amb les meves fotos de la india, que no són gens espectaculars però bueno elles no han vist res de tot això! pobriçonetes són més maques, avui s'han passat la tarda amb mi veient un capitol de bones (en castellà) i tocant-me els piercings, el tatoo i la rapada... estan flipadissimes, m'han deixat sortir de l'habitació i m'han ensenyat part de l'hospital!! com a minim ha sigut un dia interesant! però vull sortir ja casi no em pica res i totes les meves extremitats tenen un tamany normal! potser demà em desperto sense les taques i em deixen sortir!!! em sento tant tant inútil aqui dintre! 6 apats al dia que no necessito i una energia que podria estar invertint en algu  profitós!! Bé gent que igual no us interessa saber quan inútil em sento aqui però la conclusió és que si quan surti si estic bé em quedo a pren dam fins que hagi de pujar a Delhi per marxar.

No és just que jo per ser europea tingui un merda d'al·lèrgia i tingui dret a 5 dies d'hospital pijo i les persones morin de gana als slums, No és gens just! és una vergonya per tots nosaltres... No voldria que us hi ralléssiu però em sembla indignant!

Masses hores per pensar...

vivim com reis i no valorem la sort que tenim. aqui us deixo una frase de mother teresa que m'ha fet pensar avui, és el que resava ella i el que li resen les Monges cada matí, és molt més llarg eh i és preciós...

entendre abans que ser entes
estimar abans que ser estimat
Ja que és oblidant-se d'un mateix que un troba

Mother Teresa of Kolkata

TAKE REST

Diumenge va ser un dia força interessant matí a base de pancake de nutella, coke i wifi a l'spanish, a la tarda vam anar d'excursió amb les sisters que ens van dur a fer un tour per la city amb els llocs on havia començat a fer la seva tasca la mother Teresa (sembla q s'estiguin preparant per quan la facin santa) molt interessant sobretot per la visita a l'slum que gràcies a la seva feina ja no ho és del tot, ens van presentar una dona que l'havia conegut vivint ella a l'slum, ens va explicar una mica la seva història! Després una innecessaria hora de reflexió/meditació/oració a la capelleta de Loreto on ella havia treballat quan va arribar a al India. Finalment sopar de germanor amb menjar europeu i vegetarià fet a mà per les sisters!! si es q són més maques!! Aqui ja em picava tot i ja tenia una reacció al·lèrgica important però bueno me'n vaig anar a dormir i m'hi vaig esforçar eh però va ser impossible així q el dia següent vaig demanar canvi d'habitació a l'hotel i ho vaig netejar tot però amb la paranoia ja no podia més; cap habitació em semblava prou neta o ventilada i em picava tot moltissim!!! Així q vaig buscar un altre hotel (habitació que tb vaig netejar i desinfectar abans de deixar-hi res) i hi vaig fer nit però al matí ja tenia un turmell inflat i un ull tb en proces de créixer... així que vaig trucar al RACC els meus salvadors d'aqui, d'allà i de tot arreu, i em van dir que truques un metge per punxar-me l'urbason (que és aquella injecció tant agradable que et punxen al cul però que tot seguit t'adorms i et despertes sense zones inflades ni picor...) així doncs apareix el metge i s'escandalitza, “que això no és una reacció al·lèrgica” “que si estic boja de moure'm pel carrer així” “és una infecció!!” total que l'home monta una drama... però a mi ja m'havien avisat que farien el q fos per ingressar-me (ja q li cobren al racc i en treuen diners...) així que no em deixo convençer fins que l'home em diu que no em vol espantar que si vull em porta a un altre hospital però que avui mateix se'm ha d'hospitalitzar... Jo intentant no deixar mostrar la meva cara de pànic absolut començo a fer una bossa amb les coses que m'hauria d'endur si de veritat m'ingressen... i a recollir-ho tot perque m'ho guardin els meus companys de mother house, el Javi i l'Arantxa, quin drama tu!!! en 10 minuts recollir-ho tot i organitzar-me!

Total que en camí al taxi el senyor doctor (que ha cregut innecesaria l'utilització d'una ambulància tot i el risc que corre la societat tenint-me a mi en llibertat...) aprofita per tirar-me el trastos!!! però que els hi passa a aquests indis??? es pensa que per estar malalta no tinc criteri??? em diu que fariem molt bona parella i que esta pensant de comprar-se una casa a valència i que ell segur que es casa amb una estrangera... aqui decideixo començar a parlar-li en català perquè es vaig acostumat... “ però tu que t'has pensat tros d'imbecil?? ni se't acudeixi tocar-me que el giro la cara” pobre home es va menjar els meus nervis i totes les respostes a tots els indis que m'han tirat la canya durant aquest mes! I li vaig seguir dient coses d'aquest agradable estil fins que va decidir baixar i dir-li la direcció al del taxi!!! Sóc un crac!! Bueno gent es q estava nerviosa i em feia mal tot...

Total q arribo a l'hospital m'acullen amb una cadira de rodes que no necesito però que m'obliguen a utilitzar i després de decidir que em dic Núria Vendrell Font em foten a una habitació i bueno m'ingressen... mida, pes, antecedents, al·lèrgies alimentàries, sexe... (salta a la vista penya!!!), pes (49 quilets... el metge decideix que de vegetriana res, a menjar pollastre!! us asseguro que ja he recuperat el pes però és només perque em passo el dia estirada...) i sobretot el que em va impressionar més de tot em pregunten a religió i jo tota xula els hi dic que no en tinc... bueno els 4 caps que miraven el full decideixen mirar-me amb incredulitat a l'hora... obviàment ja no sóc tant xula i em faig petitona dins del pijama gegant a quadres que m'han donat... així que els hi pregutno si es estcrictament necesari que omplin aquell quadradet i em diuen que clar que si!!! (en aquell moment vaig pensar digues hinduista a veure que passa...) però potser no en surto viva... així que els hi dic que christian però que si us plau que preguntin si es pot posar que no en tinc o que sóc laica i casi a l'hora els 4 mouen el cap cap als costats, segur que us sona el moviment, normalment vol dir si però pot voler dir no o vale o gens o ni idea...

Em baixen a fer una radiografia de torax, la dona flipa amb els meus sostens, no vull ni saber que deu portar ella, feia 10 minuts que havia flipat amb un tampax...) a la porta de les radiografies hi ha un cartell gegant que diu "NO CONFIRMEM EL SEXE DEL FETUS, AIXÒ ESTÀ PROHIBIT PER LA LLEI" increible...

Total q m'ingressen em posen via pel suero i tot i em torna a trucar el del racc a qui ja poso en contacte amb l'hospital i em diu que hi ha una persona que m'anirà informant i que es preocuparà per mi a Kolkata...

Aqui totes les infermeres parlen bengalí i hindi així que la relació és realment dificultosa... sobretot quan volen que cada cop que vagi al lavabo les avisi per treure'm el suero!!! ja no pixo casi de l'angoixa que em provoca anar al lavabo!!! ahir vaig aconseguir a base de cridar molt que em traguessin la via!! "if you are a good girl and drink 3 litres of water at day no cal q portis el suero!!!" això va dir el metge... aixi q seré bona nena i beuré molta aigua!!!

I ahir a la nit apareix un altre tio amb la cadira de rodes que em diu únicament  "GO" i fa un moviment amb la mà com que ho reculli tot, com ja he dit q sóc molt obedient jo el segueixo i em porten a una habitació impressionant!!! amb cuina i tot sembla un apartament i avui m'han canviat el llit! és super modern!! em tracten com una reineta perquè no tinc familia i ells hi creuen molt, m'explica el metge, nosaltres serem la teva familia diu... Però bueno diu moltes coses però no em diagnostica, avui m'han tret sang altre cop i diuen que no saben el que és, és un virus però saben ben bé que és i el meu peu segueix sent una pilota de basquet!!

Però estic bé, els meus companys de mother house em van venint a veure tot i que està super lluny i els hi costa molta pasta!!!

Però és divertit he demanat wifi  i m'han portat un ordinador amb cable, mira que era fàcil enxufar el cable al meu pc...

Ara ja m'estic agobiant una mica perque vull que em diguin que tinc i em facin fora d'aqui ja!! i amés no paren d'entrar a preguntar-me que tal estic, que si vull res, que si vull l'aire condicionat, que si vull obrir les cortines... molt molt pesats!!

Però no patiu que estat estic agobiada, quan em deixin dormir més de 30 minuts ja em passarà... em breu em tornaré a connectar i intentaré penjar fotos, no patiu per res que estic molt ben cuidada!
i puntualitzaré que estic molt bé!! que només és una al·lèrgia que ja empitjorat perquè estic aqui i ja està que per quedar-se més tranquils els del racc han decidit que m'hi estigui més dies però que jo estic bé camino, salto i em pujo per les parets perquè vull sortir!!! ok? així que no patiu per res!!
Shanti shanti!