miércoles, 28 de septiembre de 2011

LOST IN DELHI




I de cop i volta apareix aquest doneta en mig d'un ciutat gegant!!!amb 12,8 milions de persones rodejant-me i volent vendre'm qualsevol cosa! Menjar, aigua, rickshaws, una direcció, l'entrada al museu (que és gratis), el guardaropia que tb és gratis!! bé mil coses! He trobat 2 persones que parlaven perfectament castellà; un noi que el seu germà viu a Vic i li encanta Catalunya i una noia que és de texas i els seus pares són argentins! Llàstima que marxen demà i no els veuré més però no us podeu imaginar li il.lusió que m'ha fet sentir algu que em parlava en castellà!!
Total que trobar el metro ja m'ha costat mitja hora, doncs entrar-hi mitja hora més, entre comprar la tarja que per cert és com una tarja de crèdit, (com a holanda!!) i passar tots els controls policials del metro ha sigut una altre odisea perquè jo feliç que me'n vaig cap a l'entrada general però no es veu que aqui les dones som un bitxo raro i tenim un control especial! Una dona amb una mala ostia espectacular em crida per dirme en hindi que me'n vagi cap allà i em comença a tocar per tot arreu!!! i jo en el meu especial anglès que li dic q no porto res! I finalment m deixa passar... fins que arribo a l'andana i veig q no hi ha ni una dona però miro a l'altre cantó i n'hi havia moltes!! a veure xò que passa aqui?? i m'hi dirigeixo perquè alguna dona m'expliqui perque estan alla però no cal perque al terra ja veig escrit “womens only” i una fletxa o sigui que fins i tot al metro anem separades dels homes??? indignant!!!
Bueno tot aquesta odiesa era abans de les 11 del matí!! però quin dia m'esperva per davant!!!
Total que he pillat el metro i vinga ara entens cap on vas i quina linia has de pillar perquè clar esta tot en hindi i el mapa del metro és una merda així que agafo el mapa que la gisela em va donar de Delhi (MOLTES GRÀCIES) i l'obro allà al mig, crec q mai tantes persones m'havien mirat alhora!!
I me'n vaig cap al museu d'història natural! Que hi faig??? doncs nuse és l'unic que he sabut desxifrar del malait mapa juntament amb el del metro!!
I arribo i una dona super borde ( deuen ser tant bordes perquè sempre estan separades???) em fa firmar en un llibre de registre i deixar-hi totes les meves dades, i escric tota orgullosa TORRELLES DE LLOBREGAT, BARCELONA, CATALUNYA (i ja no em quedava més lloc i jo pensant que em diria això no és un pais i la tia em diu: això és un poble o una ciutat?? TORRELLES CITY ROCKERS PENYA!! i clar m'he posat a riure, a ella no li ha fet gens de gràcia...
Total que entro en un local inaugurat el 1974 i que no ha viscut cap reforma ni capa de pintura des d'aleshores... obviament les maquetes i les explicacions de l'interior tampoc havien rebut cap “arreguillu” a estil catalunya en miniatura fa uns anyets... Total que abans de sortir obro altre cop el meu mapa i investigo on he d'anar... xungo xungo decideixo anar al museu nacional i després de patejar moltissim estaven tancant (eren les 3 i tancanven a les 5...moltes ganes de treballar) així que me'n torno a fer la patejada de la vida i cap a l'hotel tota decidida fins q me'n adono que amb tanta gent parlant-me no m'he enterat del camí de tornada... FANTÀSTIC NUR!!! així que altre cop perduda per delhi, barri de Karol bagh; res d'asfalt, carrers bruts, penya molt pesada, aigua per tot arreu i forats al carrer però molts eh... i milers de persones que veuen el cartell lluminos que porto a sobre de “I'M LOST” total q entre ERES ESPAÑOLA??? I VIVA REAL MADRID... acabo descobrint més o menys cap on és el meu carrer i trobo l'hotel!!! Soleta!!! i sense pagar per l'informació!!
i res que del dilluns tampoc tinc molt per explicar només que el meu mobil no vol targetes indies i estem en proces d'arreglar-ho ah si i que he contractat un tour pel rajastan!!! aniré en tren i en taxi i veuré així el més destacat diguéssim que sino era moltssima pasta, es veu que ara és la millor epoca del món per visitar rajastan i està tot carissim!
El meu coleguilla aqui ahir m va aconseguir una tortilla con tomate i cebolla (per cert sorprenentment bonissima!!!) i quan em va preguntar que tal l'habitació li dic; bueno bé però hi ha alguns bitxos... i m diu “Ya es que nosotros no les matamos, son compañeros”... flipant penya!!
Total q vaya chapa us he fotut eh!!! seguiré informant i no patiu que aqui la “señorita guapa española o beautiful eyes” està perfecte i me'n surto soleta!!!
Per cert estic flipant tant que no he fet ni una sola foto!! me'n recordo mil de vosaltres! Un petonet!

lunes, 26 de septiembre de 2011

LA VIDA ÉS MARAVELLOSA SI NO LI TENIM POR

ENTRE LES QUALITATS MÉS ESSENCIALS DE L'ESPERIT HUMÀ HI HA LA CONFIANÇA EN UN MATEIX I CREAR CONFIANÇA EN ELS ALTRES.
MAHATMA GANDHI

me'n vaig cap a l'aeroport gent!! espereu-me!!